FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., límit, si existeix, del quocient dels increments simultanis d'una funció i de la variable independent quan esdevenen infinitament petits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer independent. Han decidit independitzar una sucursal. Les circumstàncies l'han independitzat. Té més de trenta anys i encara no s'ha independitzat dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és eclesiàstic. Persones laiques. Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós. Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'objectivar; l'efecte. En sociol., procés pel qual una definició social de la realitat amaga la seva dimensió subjectiva i és percebuda com a objectiva i independent de la voluntat individual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recompensa especialment pecuniària a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc. Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d'uns serveis determinats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'interrompre; l'efecte. La interrupció de les negociacions. Una interrupció de corrent. En inform., suspensió de l'execució d'una seqüència que queda substituïda automàticament i obligatòriament per una altra seqüència independent i [...]
